El bienestar escolar desde la experiencia del alumnado de Educación Primaria

Abstract

[Resum] La valoració de l’experiència de l’estudiant a l’escola a través dels seus judicis cognitius i els afectes, o la percepció que té sobre el seu funcionament positiu i les seves relacions amb uns altres influeixen en el seu benestar escolar. L’objectiu d’aquest estudi va ser conèixer els aspectes que produeixen benestar escolar a l’alumnat. Es va realitzar un estudi qualitatiu amb enfocament fenomenològic per indagar en l’experiència de 302 estudiants d’educació primària que van respondre el Qüestionari Obert de Benestar Escolar (CABES). La infor-mació es va analitzar inductivament mitjançant un procés cíclic i se’n van obtenir quatre categories: procés d’ensenyament-aprenentatge, espais i temps escolars, relacions i emocions. En va destacar la rellevància atorgada a les relacions entre iguals i amb el professorat, la demanda de millores en l’ensenyament (aprenentatge cooperatiu, basat en el joc), la gestió del temps (d’estudi, lliure) i el condicionament del centre i l’aula. Hi van prevaler les emo-cions positives enfront de les negatives, sobretot la felicitat i l’alegria, encara que sovint també hi van aparèixer l’avorriment i la tristesa. Aquest estudi contribuirà a construir un instrument per mesurar el benestar escolar a partir de les categories i dels codis basat en la valoració cognitiva i afectiva de les experiències de l’alumnat durant la seva jornada escolar.

[Abstract] School children’s assessment of their experience in school through their cognitive opinions and their emotions, and their perception of their positive functioning and their relation-ships with others, have an impact on their educational well-being. The aim of the present study was to understand the elements that lead to school children’s wellbeing at school. A qualitative study with a phenomenological approach was carried out to analyse the expe-riences of 302 primary school children, who filled in an open-ended questionnaire on well-being at school. The information was analysed inductively through a cyclical process that generated four categories: the teaching-learning process, school spaces and times, relationships, and emotions. The importance given to relationships with peers and with teachers, the demand for improvements in teaching (cooperative learning, play-based learn-ing), time management (study time and free time) and the school and classroom environ-ment stood out. Positive emotions predominated over negative ones, especially happiness and cheerfulness, although boredom and sadness also appeared frequently. This study will contribute to the construction of an instrument to measure well-being at school based on the categories and codes extracted from the students’ cognitive and emotional evaluation of their experiences during their school day.