Mostrar o rexistro simple do ítem

dc.contributor.authorMariño Alfonso, Xurxo
dc.date.accessioned2024-07-11T11:12:21Z
dc.date.available2024-07-11T11:12:21Z
dc.date.issued2021-11
dc.identifier.citationMARIÑO ALFONSO, Xurxo. Materia oscura: La prueba definitiva. Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2021, vol. 4, no 111, p. 89es_ES
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2183/37917
dc.description.abstract[Resumen] Algunas aves tienen una habilidad notable para reproducir los sonidos del habla humana. Son máquinas de repetición que nos amenizan el espíritu, pero sin que exista en esa actividad ningún sustrato de pensamiento simbólico. El logro resulta llamativo porque la producción y articulación de los fonemas es una tarea neuronal y muscular compleja. Tanto es así que en el campo de la paleoantropología hoy se discute si nuestros parientes neandertales poseían o no las estructuras corporales auditivas y vocales para generar algo similar al habla –lo que, ojo, no implica lenguaje–. En cualquier caso, el ejemplo de las aves muestra que descubrir que la anatomía neandertal poseía la potencia de percibir nuestro rango sonoro o de producir nuestro abanico de vocalizaciones no prueba ninguna capacidad simbólica y, mucho menos, de lenguaje –al contrario de lo que, con cierta frivolidad científica y periodística, podemos leer a menudo en la prensa.es_ES
dc.description.abstract[Resum] Alguns ocells tenen una habilitat notable per a reproduir els sons de la parla humana. Són màquines de repetició que ens amenitzen l’esperit, però sense que hi haja en aquesta activitat cap substrat de pensament simbòlic. L’assoliment resulta cridaner perquè la producció i articulació dels fonemes és una tasca neuronal i muscular complexa. Tant és així que en el camp de la paleoantropologia avui es discuteix si els nostres parents neandertals posseïen o no les estructures corporals auditives i vocals per a generar alguna cosa similar a la parla –el que, compte!, no implica llenguatge–. En qualsevol cas, l’exemple dels ocells mostra que descobrir que l’anatomia neandertal posseïa la potència de percebre el nostre rang sonor o de produir el nostre ventall de vocalitzacions no prova cap capacitat simbòlica i, encara menys, de llenguatge –al contrari del que, amb una certa frivolitat científica i periodística, podem llegir sovint en la premsa.es_ES
dc.language.isospaes_ES
dc.publisherUniversitat de Valènciaes_ES
dc.relation.urihttps://metode.es/revistas-metode/secciones/materia-oscura/la-prueba-definitiva.htmles_ES
dc.rightsAtribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 Españaes_ES
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/*
dc.subjectArte rupestrees_ES
dc.subjectPaleontologíaes_ES
dc.subjectPrehistoriaes_ES
dc.titleLa prueba definitivaes_ES
dc.title.alternativeLa prova definitivaes_ES
dc.typeinfo:eu-repo/semantics/articlees_ES
dc.rights.accessinfo:eu-repo/semantics/openAccesses_ES
UDC.journalTitleMètode: Revista de Difusió de la Investigacióes_ES
UDC.volume4es_ES
UDC.issue111es_ES
UDC.startPage89es_ES
UDC.endPage89es_ES


Ficheiros no ítem

Thumbnail
Thumbnail

Este ítem aparece na(s) seguinte(s) colección(s)

Mostrar o rexistro simple do ítem