Pérdida perinatala y la interrupción de embarazo: vulnerabilidad y violencia obstétrica

Abstract

[Resumen] La pérdida espontánea del embarazo es relativamente común, aunque la prevalencia exacta de estas pérdidas es difícil de estimar. Las mujeres también pueden interrumpir el embarazo por decisión propia. La actual Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo permite el aborto por decisión libre y voluntaria de la mujer hasta la semana 14 de gestación y, hasta la semana 22, podrá realizarse una interrupción por causas médicas, como malformación del feto o peligro para la vida de la madre. Actualmente, los embarazos son intensamente pensados y planificados antes que se hagan realidad. Por ello, la pérdida espontánea del embarazo adquiere una alta significación para la mujer y su pareja, quienes pueden sentirse vulnerables. Para los profesionales sanitarios mantener un ambiente psicológico y moral adecuado para dar atención a estas mujeres y a sus familias no siempre es fácil. Los profesionales no siempre son capaces de proporcionar la atención necesaria por una variedad de razones, produciéndose casos de violencia obstétrica. Si la vulnerabilidad es considerada junto a otros elementos antropológicos de la propia medicina, como la corresponsabilidad o la solidaridad, entendiendo, por tanto, la medicina más allá de la técnica, llegamos a un enfoque bioético en que la ética del cuidado y de la responsabilidad se convierten en la clave para articular una respuesta correcta a la atención sanitaria en estas situaciones.

[Resum] La pèrdua espontània de l’embaràs és relativament comú, tot i que la prevalença exacta d’aquestes pèrdues és difícil d’estimar. Les dones també poden interrompre l’embaràs per decisió pròpia. L’actual Llei orgànica 1/2023, de 28 de febrer, de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràspermet l’avortament per decisió lliure i voluntària de la dona fins a la setmana 14 de gestació i, fins a la setmana 22, podrà realitzar-se una interrupció per causes mèdiques, com a malformació del fetus o perill per a la vida de la mare. Actualment, els embarassos són intensament pensats i planificats abans que es facin realitat. Per això, la pèrdua espontània de l’embaràs adquireix una alta significació per a la dona i la seva parella, i per conseqüentmentpoden sentir-se vulnerables. Per als professionals sanitaris mantenir un ambient psicològic i moral adequat per a donar atenció a aquestes dones i a les seves famílies no sempre és fàcil. Els professionals, de vegades, nosón capaços de proporcionar l’atenció necessària per una varietat de raons, i fins i tot poden produir-se casos de violència obstètrica. Si la vulnerabilitat és considerada conjuntament amb altres elements antropològics de la pròpia medicina, com la corresponsabilitat o la solidaritat, entenent, per tant, la medicina més enllà de la tècnica, arribem a un enfocament bioètic en què l’ètica de la cura i de la responsabilitat es converteixen en la clau per a articular una resposta correcta a l’atenció sanitària en aquestes situacions.

[Abstract] Spontaneous pregnancy loss is relatively common, although the exact prevalence of these losses is difficult to estimate. Women may also choose to abort. The current Spanish Organic Law 1/2023, of February 28, on sexual and reproductive health and voluntary pregnancy terminationallows abortion by the woman’s free and voluntary decision up to the 14th week of gestation. Additionally, up to the 22nd week, termination can be performed for medical reasons, such as fetal malformation or danger to the mother’s life.Nowadays, pregnancies are intensely thought out and planned before they become a reality. Therefore, spontaneous pregnancy loss has significant meaning for the woman and her partner, who may feel vulnerable. For healthcare professionals, maintaining an appropriate psychological and moral environment to care for these women and their families is not always easy. Sometimes, professionalsare not able to provide the necessary care for a variety of reasons, leading to cases of obstetric violence. If vulnerability is considered alongside other anthropological elements of medicine itself, such as co-responsibility or solidarity—thus understanding medicine beyond mere technique—we arrive at a bioethical approach where the ethics of care and responsibility become key to providing proper healthcare in these situations.