Actos de habla indirectos y su interpretación en el marco prosódico y gestual en interacciones en español de aprendices rusos

Abstract

[Resumen] El objetivo del artículo es realizar el análisis y la interpretación de los actos de habla ilocutivos indirectos producidos por hablantes rusas en interacciones comunicativas en español. Identificaremos la estructura de dichos actos de habla en interacción con la prosodia y los gestos; para ello usaremos un enfoque metodológico basado en la Teoría de la Complejidad (o los estudios de complejidad). Dicho enfoque permite interpretar la construcción del significado semántico-pragmático a través de la interacción de varias dimensiones (prosódica, gestual y léxico-sintáctica) en distintas situaciones comunicativas. Partimos del análisis empírico de un corpus de actos de habla de discursos semiespontáneos (role-play), empleando métodos perceptivos, acústicos y semántico-pragmáticos, y apoyándonos en la relación forma-función como principio teórico-metodológico. El estudio realizado muestra el uso de cuatro categorías de actos de habla indirectos (que transmiten ironía, rechazo indirecto, cortesía positiva y amenaza indirecta) cuyas inferencias se activan a través del uso de distintos recursos prosódicos y gestuales. El paradigma de los estudios de complejidad y el empleo de los métodos ya mencionados en el análisis de nuestro corpus nos han permitido llegar a la conclusión de que tanto los recursos verbales como no verbales actúan como indicios de contextualización y activan un significado implícito de los actos de habla interaccionales (AHI) producidos por las hablantes rusas

[Resum] L'objectiu d'article és fer l'anàlisi i la interpretació dels actes de parla il·locutius indirectes produïts per parlants russes en interaccions comunicatives en espanyol. Identificarem l'estructura dels actes de parla esmentats en interacció amb la prosòdia i els gestos; per a això, farem servir un enfocament metodològic basat en la Teoria de la Complexitat (o els estudis de la complexitat), el qual permet interpretar la construcció del significat semàntico-pragmàtic a través de la interacció de diverses dimensions (prosòdica, gestual i lèxico- sintàctica) en diferents situacions comunicatives. Partim de l'anàlisi empírica d'un corpus d'actes de parla de discursos semiespontanis (role-play), emprant mètodes perceptius, acústics i semàntico-pragmàtics, i recolzant-nos en la relació forma-funció com a principi teòrico- metodològic. L'estudi realitzat mostra l'ús de quatre categories d'actes de parla indirectes (que transmeten ironia, rebuig indirecte, cortesia positiva i amenaça indirecta), les inferències de les quals s'activen a través de l'ús de diferents recursos prosòdics i gestuals. El paradigma dels estudis de complexitat i l'ús dels mètodes ja esmentats a l'anàlisi del nostre corpus ens han permès arribar a la conclusió que tant els recursos verbals com els no verbals actuen com a indicis de contextualització i activen un significat implícit dels actes de parla interaccionals (AHI) produïts per les parlants russes

[Abstract] The aim of the article is to analyse and interpret indirect illocutionary speech acts produced by Russian speakers in communicative interactions in Spanish. We will identify the structure of such speech acts in interaction with prosody and gestures using a methodological approach based onComplexity Theory (or complexity studies). This approach allows us to interpret the construction of semantic-pragmatic meaning through the interaction of several dimensions (prosodic, gestural and lexical-syntactic) in different communicative situations. We start from the empirical analysis of a corpus of speech acts from semi-spontaneous speeches (role-play), using perceptual, acoustic and semantic-pragmatic methods, and relying on the form-function relationship as a theoretical-methodological principle. The study shows the use of four categories of indirect speech acts (conveying irony,indirect rejection, positive politeness andindirect threat) whose inferences are activated through the use of different prosodic and gestural resources. The paradigm of complexity studies and the use of the aforementioned methods in the analysis of our corpus have led us to the conclusion that both verbal and non-verbal resources act as contextualisation cues and activate an implicit meaning of the interactional speech acts (AHI) produced by Russian speakers.