Use this link to cite:
https://hdl.handle.net/2183/47252 Hablar para defenderse: Minorías lingüísticas y derecho a la jurisdicción
Loading...
Identifiers
Publication date
Advisors
Other responsabilities
Journal Title
Bibliographic citation
Caamaño, Francisco. 2025. «Hablar para defenderse: minorías lingüísticas y derecho a la tutela judicial». En «The use of minority languages in the justice system / L’ús de les llengües minoritàries en la Justícia», edición de Xabier Arzoz & Vicenta Tasa-Fuster. Número monográfico, Just. Journal of Language Rights & Minorities, Revista de Drets Lingüístics i Minories 4 (2): 125–149. https://doi.org/10.7203/Just.4.31221
Type of academic work
Academic degree
Abstract
[Resumen] El particular modelo español de reconocimiento de la oficialidad lingüística fue interpretado desde la comodidad y la desconfianza, lo que se aprecia significativamente en el ámbito del Poder Judicial. La libertad de elección de lengua en ese contexto quedó supeditada a las necesidades instrumentales de un Poder Judicial único y no descentralizado y al hecho de que la legislación procesal, incluida la que sirve al derecho sustantivo de las Comunidades Autónomas, sea una competencia exclusiva del Estado. El artículo 231 de la Ley Orgánica del Poder Judicial debe modificarse como ha señalado reiteradamente el Consejo de Europa. Con todo, la Ley Orgánica 5/2024, del Derecho de Defensa ha introducido alguna mejora que favorece el ejercicio de los derechos lingüísticos de la ciudadanía y suprime disfunciones inexplicables.
[Abstract] The distinctive Spanish model for recognizing official language status has been shaped by both complacency and distrust—an attitude particularly evident within the judiciary. In this context, the freedom to choose one’s language has been subordinated to the instrumental needs of a unified, non-decentralized judicial system and to the fact that procedural legislation—including that which serves the substantive law of the Autonomous Communities—remains an exclusive competence of the State. Article 231 of the Spanish Organic Law of the Judiciary should be amended, as repeatedly urged by the Council of Europe. Nevertheless, Organic Law 5/2024 on the Right of Defense has introduced certain improvements that strengthen the exercise of citizens’ language rights and remove previously inexplicable dysfunctions.
[Resum] El model espanyol particular de reconeixement de l’oficialitat lingüística ha estat interpretat des de la comoditat i la desconfiança, cosa que es fa palesa de manera significativa en l’àmbit del Poder Judicial. La llibertat d’elecció de llengua en aquest context ha quedat supeditada a les necessitats instrumentals d’un Poder Judicial únic i no descentralitzat, i al fet que la legislació processal, inclosa aquella que dona servei al dret substantiu de les Comunitats Autònomes, siga competència exclusiva de l’Estat. L’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial hauria de modificar-se, tal com ha assenyalat reiteradament el Consell d’Europa. Amb tot, la Llei Orgànica 5/2024, del Dret de Defensa, ha introduït alguna millora que afavoreix l’exercici dels drets lingüístics de la ciutadania i suprimeix disfuncions inexplicables.
[Abstract] The distinctive Spanish model for recognizing official language status has been shaped by both complacency and distrust—an attitude particularly evident within the judiciary. In this context, the freedom to choose one’s language has been subordinated to the instrumental needs of a unified, non-decentralized judicial system and to the fact that procedural legislation—including that which serves the substantive law of the Autonomous Communities—remains an exclusive competence of the State. Article 231 of the Spanish Organic Law of the Judiciary should be amended, as repeatedly urged by the Council of Europe. Nevertheless, Organic Law 5/2024 on the Right of Defense has introduced certain improvements that strengthen the exercise of citizens’ language rights and remove previously inexplicable dysfunctions.
[Resum] El model espanyol particular de reconeixement de l’oficialitat lingüística ha estat interpretat des de la comoditat i la desconfiança, cosa que es fa palesa de manera significativa en l’àmbit del Poder Judicial. La llibertat d’elecció de llengua en aquest context ha quedat supeditada a les necessitats instrumentals d’un Poder Judicial únic i no descentralitzat, i al fet que la legislació processal, inclosa aquella que dona servei al dret substantiu de les Comunitats Autònomes, siga competència exclusiva de l’Estat. L’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial hauria de modificar-se, tal com ha assenyalat reiteradament el Consell d’Europa. Amb tot, la Llei Orgànica 5/2024, del Dret de Defensa, ha introduït alguna millora que afavoreix l’exercici dels drets lingüístics de la ciutadania i suprimeix disfuncions inexplicables.
Description
Keywords
Acceso lingüístico Lengua oficial Administración de justicia Multilingüismo Constitución española Derecho a la defensa Official language Right of defense Multilingualism Access to justice Spanish Constitution Llengua oficial Dret a la defensa Multilingüisme Administració de justicia Constitució espanyola
Editor version
Rights
Copyright © 2025 Dr. Francisco Caamaño
Attribution-NoDerivatives 4.0 International
Attribution-NoDerivatives 4.0 International








