Los caballos ríen mal

Abstract

[Resumen] Los músculos respiratorios funcionan de manera automática. Menos mal. Su función está controlada por circuitos nerviosos poco flexibles, centrados en la muy noble y necesaria tarea de la ventilación pulmonar. Se trata de una norma general de los mamíferos –y otros animales– que, sin embargo, los humanos nos saltamos alegremente: en nuestro caso, podemos variar el ritmo automático de forma voluntaria, una habilidad que puede parecer poca cosa pero que refleja un cambio evolutivo de gran trascendencia. Gracias a la toma de control voluntario de esos músculos, podemos apartarlos brevemente de su misión respiratoria y utilizarlos para tocar la trompeta, emitir vocalizaciones con gran precisión o lanzar sonoras carcajadas. Curiosamente, la postura bípeda parece haber tenido un papel clave y poco conocido en esta conquista.

[Resum] Els músculs respiratoris funcionen de manera automàtica. Encara sort. La seua funció està controlada per circuits nerviosos poc flexibles, centrats en la molt noble i necessària tasca de la ventilació pulmonar. Es tracta d’una norma general dels mamífers –i altres animals– que, no obstant això, els humans ens saltem alegrement: en el nostre cas, podem variar el ritme automàtic de manera voluntària, una habilitat que pot semblar poca cosa però que reflecteix un canvi evolutiu de gran transcendència. Gràcies a la presa de control voluntari d’aquests músculs, podem apartar-los breument de la seua missió respiratòria i utilitzar-los per a tocar la trompeta, emetre vocalitzacions amb gran precisió o llançar sonores riallades. Curiosament, la postura bípeda sembla haver tingut un paper clau i poc conegut en aquesta conquesta.