Use this link to cite:
http://hdl.handle.net/2183/37872 Cómo atarse los zapatos
Loading...
Identifiers
Publication date
Authors
Advisors
Other responsabilities
Journal Title
Bibliographic citation
MARIÑO ALFONSO, Xurxo. Materia oscura: cómo atarse los zapatos. Mètode: Revista de difusión de la Investigación, 2020, vol. 3, no 106, p. 91
Type of academic work
Academic degree
Abstract
[Resumen] Imagine que tiene que describir, con un texto
escrito y de manera pormenorizada, los movimientos
que realiza con sus manos al atarse
los cordones de un zapato. Pruebe siquiera a imaginarlo,
pero sin mover físicamente las manos. Es algo
que ha hecho, el acto real, cientos, miles de veces.
¿Qué dedos participan?, ¿en qué orden se produce
esa danza, esa secuencia de contracciones musculares
que origina los movimientos, rápidos y con soltura,
de sus manos? No es sencillo hacer el relato. Para
muchas personas, puede que imposible. La memoria
de los movimientos aprendidos y, con el tiempo,
automatizados, no está diseñada –por el ciego y nada
teleológico proceso de la evolución– para interferir
con la mente consciente.
[Resum] I magine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons d’una sabata. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans. És alguna cosa que ha fet, l’acte real, centenars, milers de vegades. Quins dits hi participen?, en quin ordre es produeix aquesta dansa, aquesta seqüència de contraccions musculars que origina els moviments, ràpids i amb soltesa, de les seues mans? No és senzill fer-ne el relat. Per a moltes persones, potser impossible. La memòria dels moviments apresos i, amb el temps, automatitzats, no està dissenyada –pel cec i gens teleològic procés de l’evolució– per a interferir amb la ment conscient.
[Resum] I magine que ha de descriure, amb un text escrit i de manera detallada, els moviments que realitza amb les seues mans en lligar-se els cordons d’una sabata. Prove si més no a imaginar-ho, però sense moure físicament les mans. És alguna cosa que ha fet, l’acte real, centenars, milers de vegades. Quins dits hi participen?, en quin ordre es produeix aquesta dansa, aquesta seqüència de contraccions musculars que origina els moviments, ràpids i amb soltesa, de les seues mans? No és senzill fer-ne el relat. Per a moltes persones, potser impossible. La memòria dels moviments apresos i, amb el temps, automatitzats, no està dissenyada –pel cec i gens teleològic procés de l’evolució– per a interferir amb la ment conscient.
Description
Keywords
Rights
Atribución-NoComercial-SinDerivadas 3.0 España





