Diez años de civismo “a golpe de ordenanza”: estudio sobre la aplicación de la ordenanza de convivencia en el espacio público de Barcelona

Abstract

[Resumen]: Este artículo reúne los principales resultados de un estudio sobre la aplicación de la denominada Ordenanza de medidas para fomentar y garantizar la convivencia ciudadana en el espacio público de Barcelona, más conocida como Ordenanza de convivencia u Ordenanza del civismo (en adelante, OC), que elaboramos por encargo del Área de Derechos de Ciudadanía, Cultura, Participación y Transparencia del Ayuntamiento de Barcelona. La OC es una norma de carácter administrativo que pretende “hacer frente a las nuevas situaciones y circunstancias que pueden afectar a la convivencia o alterarla” y “evitar todas las conductas que puedan perturbar la convivencia y minimizar los comportamientos incívicos que se puedan realizar en el espacio público” (apartado “Exposición de motivos” de la OC). Para ello, regula una serie de normas de conducta, así como las infracciones, las sanciones y algunas intervenciones específicas correspondientes a cada una. Por una parte, los objetivos de la investigación fueron conocer el funcionamiento de la OC según los operadores encargados de ponerla en práctica y, por la otra, explorar los efectos de la norma sobre personas en situación de vulnerabilidad, colectivos y personas identificadas como incívicas u otros. La finalidad del estudio fue detectar los aspectos relativos a la aplicación de la norma valorados como ineficaces, contraproducentes, desproporcionados, abusivos, estigmatizadores o divergentes en relación con los estándares de derechos humanos.[Abstract]: This paper includes the main results of a study on the application of the “Byelaw on Measures for Promoting and Ensuring Civic Coexistence in Barcelona’s Public Spaces”, better known as the “Coexistence Byelaw” or “Civility Byelaw” (henceforth, CB), which we were commissioned to carry out by Barcelona City Council's Area of Citizen Rights, Participation and Transparency. The CB is an administrative regulation intended “to be an effective tool for dealing with new situations and circumstances that may affect and alter coexistence” and “to avoid all types of behaviour that may disturb coexistence and to minimise incivility in public spaces” (Preamble to the CB) To that end, it establishes a set of standards for behaviour in public spaces as well as the infringements, penalties and other specific interventions which correspond to each. The aims of the research were to learn how the CB operates according to the operators tasked with applying it and to explore its effects on people in a situation of vulnerability, as well as groups and individuals classed as anti-social or other. The purpose of the study was to identify aspects relating to the application of the byelaw that were seen as ineffective, counter-productive, disproportionate, abusive, stigmatising or diverging from human rights standards.[Resum]: Aquest article recull els resultats principals d’un estudi sobre l’aplicació de l’anomenada “Ordenança de mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic de Barcelona”, més coneguda com a “Ordenança de convivència” o “Ordenança del civisme” (d’ara endavant, OC), que vam elaborar per encàrrec de l’Àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència de l’Ajuntament de Barcelona. L’OC és una norma de caràcter administratiu que pretén “fer front a les noves situacions i circumstàncies que poden afectar o alterar la convivència” i “evitar totes aquelles conductes que puguin pertorbar la convivència i minimitzar els comportaments incívics que es puguin realitzar a l’espai públic” (apartat “Exposició de motius” de l’OC). Per fer-ho, regula una sèrie de normes de conducta, així com les infraccions, les sancions i algunes intervencions específiques corresponents a cadascuna. D’una banda, els objectius de la recerca eren conèixer el funcionament de l’OC segons els operadors encarregats de posar-la en pràctica i, de l’altra, explorar els efectes de la norma sobre persones en situació de vulnerabilitat, col·lectius i persones identificades com a incíviques o altres. La finalitat de l’estudi va ser detectar els aspectes relatius a l’aplicació de la norma valorats com a ineficaços, contraproduents, desproporcionats, abusius, estigmatitzadors o divergents en relació amb els estàndards de drets humans.